Entre la vida i la mort

Ja porto des de meitat de Juliol de pràctiques entre hospitals i dia rere dia, treballo i visc entre la vida i la mort que tots coneixem. Unes morts són més doloroses que altres. Principalment la diferència roman en si és de manera sobtada, o la família i el propi pacient ja estaven conscienciats de les possibilitats. 
Ara bé, m'ha donat per escriure o per anomenar de la mort en vida, de la mort d'aquelles persones que viuen soles cada dia de l'any, amb mil i una històries per explicar i sense ningú que escoltar, o de la mort d'aquelles persones que tenen freqüència cardiaca, un ritme sinusal i una freqüència respiratòria, però en canvi no tenen res per explicar. 
Aquesta darrera crec que és la més dura i trista de totes. Cossos i ments joves amb millions de possibilitats al món i sense ànim de fer-les servir i sense intenció de fer-ho en el futur. 
Abans pensava que això era cosa d'un prototip de persona, però darrerament m'he donat compte de que no té perquè, que moltes vegades això passa en persones que estimen, persones que estan enamorades (de persones, de ideals, d'objectius...), persones que volen el que no tenen i la disconformitat o l'impossibilitat per obtenir-ho els mata, els mata vius de manera lenta, vessant la seva sang gota a gota, com si el suero de la vida enlloc de caure's, xuclés les seves ganes de trepitjar la Terra. 
Alguns que no pateixen es pregunten per què aquestes persones no lluiten, i el que no saben és que no tothom està convidat a totes les batalles. 

@andonimarin 
Estudiant de Medicina 
Barcelona

Toni

Escric per compartir les meves experiències personals sobre formació no formal i medicina. Sóc Trainer d'@IFMSA i #faigmedicina perquè no sabia que fer amb el meu temps lliure | Metge #2MIR16

Si tens un perquè, tens mil coms.

1 comentari:

  1. Viu i continua escribint, perque tal i con ho fas estas convidat a totes les batalles !

    ResponElimina